6 juny 2006 – 12h Concert projecte final Albert Vergés a la Sala Polivalent de l’Auditori. El programa es basa en obres contemporànies de recent creació dels compositors Salvador Brotons, Joan Albert Amargós i Marc Timón. Algunes d’aquestes obres permetràn veure la formació de cobla amb interacció amb diversos àmbits (jazz, efectes multimedia, actors etc.)
Direcció: Salvador Brotons
Programa:
– Variants de Color (Joan Albert Amargós). Aquesta obra és una de les obres escrites per cobla que presenta més complexitat. Es caracteritza per la forma en què el compositor utilitza els instruments de la cobla i per com utilitza tot el conjunt. També té un llenguatge molt innovador en tots sentits i, en definitiva, esdevé un magnífic exemple per il·lustrar (de forma musical) bona part dels continguts del treball.
– So d’onze i Percussió (Salvador Brotons i Soler). Novament estem parlant d’una obra innovadora en tots sentits, sobretot a nivell harmònic. Aquesta obra també és molt útil per exemplificar les possibilitats dels diferents instruments. També presenta la particularitat que és una obra escrita per a cobla i percussió, adquirint aquesta última un paper de gran importància. És per aquest fet que tanmateix assoleixi un interès especial perquè l’oient pugui gaudir de la combinació entre la cobla i el notable nombre d’instruments de percussió que hi apareixen, alguns d’ells molt poc freqüents en la seva utilització en cobla com ara la marimba o els temple blocks. També es podrà gaudir d’una particularitat important com és veure aquesta obra dirigida pel propi Salvador Brotons (que serà el director de tot el concert).
– Bagdad, game over (Marc Timón Barceló). Sens dubte Timón ha esdevingut un dels compositors amb més inquietuds per incloure nous estils innovadors a la cobla. No en va algunes de les seves obres es podria dir que són de gran importància dins el repertori actual de música de cobla. En aquest concert s’interpretaran tres obres del mateix compositor, totes elles amb unes característiques molt variades però que són molt bons exemples dels diferents temes tractats al treball.
Bagdad game over és una obra amb una clara intenció descriptiva (un dels aspectes diferenciadors d’aquest compositor) en aquest cas amb la temàtica de la guerra d’Iraq i amb totes les referències obligades a la presència espanyola en aquesta guerra impulsades pel partit popular (partit polític al poder en el moment de composició de l’obra). Aquesta obra (que utilitza la forma sardana: curts i llargs) també està escrita per cobla i un nombre important d’instruments de percussió i es caracteritza pel fet que Timón utilitza recursos innovadors harmònics, entre altres, per aconseguir crear un clima un tant burlesc, que de fet és la intenció general de l’obra. A part d’aquests aspectes s’hi inclou, per aquest concert, la presència visualment il·lustrativa, de projeccions.
– Els planetes (Marc Timón Barceló). Esdevé una de les obres més espectaculars d’aquest concert. Està escrita per cobla amb un paper concertant de la tenora. Podríem dir que és una de les obres que conté més peculiaritats d’estil innovador (de tècnica instrumental, de recursos importats d’altres instruments i àmbits, d’estructures, d’aspectes contextuals etc.).
És una obra descriptiva que segueix un fil argumental dirigit en aquest cas per un text escrit pel mateix compositor, i relatat en sintonia amb la música, per un narrador.
L’obra està formada per un seguit de parts que cadascuna representa el pas per un planeta. Abans de cada planeta hi ha el corresponent relat dels fets que tindran lloc en el mateix, i així successivament.
L’obra està escrita també per cobla (amb el paper de tenora solista) i un nombre molt gran d’instruments de percussió. També conté la presència de narrador, efectes de llum i so i actors.
– This love song is for you (Marc Timón Barceló). Aquesta obra és una sardana escrita en principi per ser interpretada tan en concerts de cobla com també amb possibilitat de ser interpretada per ser ballada en una audició de sardanes (normalment al carrer). Musicalment, si bé és cert que presenta unes característiques innovadores que ja són inherents del compositor, no té la intenció de ser una gran obra per a cobla, per a ser escoltada únicament o bé per tenir unes grans pretensions pel que fa l’aspecte musical. En aquest cas la innovació ha estat creada exclusivament per aquest concert i pel propi Timón. Es tracta de tocar aquesta sardana però arranjada per a cobla i conjunt de jazz. D’aquesta manera es crea un bon exemple per il·lustrar tot el que seria el tema de les fusions i de la recerca de nous àmbits. Cal dir que això s’hi suma que aquesta sardana, ja des dels inicis, estava pensada amb un llenguatge (harmònic i formal) més propi del jazz que del gènere sardana i per tant és una magnífica ocasió per crear un nou objecte musical amb coherència.
Tot això i alguna sorpresa més!!!
[@more@]
